Resum Tema 2
En el segon tema es comença parlant dels diferents tipus d'estats i les seves funcions
En l'actualitat el món està format per uns 200 estats. No tots els estats són igual de poderosos. Els Estats Units són la primera potència mundial a causa del seu poder polític, militar i econòmic.
Les funcions de l'estat:
(a): Mantenir l'ordre públic.
(b): Defensar el territori de les agressions exteriors.
(c): Establir relacions internacionals per tractar assumptes d'interès comú.
(d): Elaborar lleis.
(e): Proporcionar serveis essencials (sanitat, educació, transport...)
(f): Regular l'economia i les relacions laborals.
DEMOCRÀCIA:
1º Els Estats Democràtics
Els ciutadans participen en el govern
Els ciutadans participen en el govern
-Poden votar tots els ciutadans majors d'edat de qualsevol sexe i condició econòmica.
-Qualsevol persona a partit es pot presentar a les eleccions, sempre respectant les normes.
-Els qui es presenten poden presentar el seu programa lliurement.
-Les eleccions s'han de convocar periòdicament (a Espanya cada quatre anys) a fi que les mateixes persones no es perpetuïn en el poder.
-S'ha de garantir la netedat dels resultats.
-Els partits guanyadors han de respectar la resta (oposició) i deixar que critiquin el govern i proposin alternatives.
2º Hi ha d'haver separació de poders:
El poder ha d'estar repartit per evitar que una sola persona o grup controlin tot l'estat.
-El parlament té el poder legislatiu (aprova lleis i controla el govern).
-El govern té el poder executiu (aplica les lleis i administra el país).
-Els jutges tenen el poder judicial (vetllen que els ciutadans i les institucions compleixin les lleis).
3º Ha d'existir un estat de dret
En un estat de dret les lleis han de ser respectades per tothom, incloent els que ocupen el poder.
La lleis màxima és la constitució, que defineix els drets i deures dels ciutadans i limita el poder de les institucions, per a què governants respectin els drets de les persones.
4º Les Dictadures
En les dictadures una persona o un grup (l'exèrcit, un grup ètnic, els líders religiosos, un partit polític, etc) posseeix tot el poder de l'estat.
Els ciutadans NO PARTICIPEN en el govern i aquest només respecta les lleis que ell mateix dicta i no reconeix els drets humans. A molts de països hi ha DEMOCRÀCIES FALSES: només deixen presentar un partit a les eleccions o es falsegen els resultats.
5º La religió i l'estat
(A) Estats Laics: Hi ha una separació total entre l'estat i la religió.
(B) Estats Confessionals: Hi ha una religió oficial
(C) Teocràcies: Hi ha una religió oficial; els llibres sagrats es converteixen en llei i els religiosos ocupen el govern o hi decideixen. La resta de religions hi són prohibides o practicades en privat.
6º Monarquies I Repúbliques
Les monarquies són estats en què el cap d'estat és un rei, que posseeix el càrrec per dret de naixement i el transmet als fills. Poden ser democràtiques o dictatorials.
A les repúbliques el cap d'estat és un president. A les repúbliques democràtiques el president és elegit pels ciutadans i a les que són dictadures és elegit pels que tenen el poder.
7º l'organització de l'estat
Per poder administrar millor el territori, els estats s'organitzen en unitats territorials menors. Per exemple, a Espanya, les organitzacions territorials més petites són els municipis; aquestes municipis es reuneixen en províncies i aquestes en comunitats autònomes.
-Les institucions estatals: les que imposen els seu poder a tot el territori de l'estat. Són el parlament nacional, el govern del país i els tribunals superiors.
-Les institucions regionals i locals: només poden imposar les seves decisions a l'àmbit territorial.
Als estats centralitzats: les institucions locals i regionals depenen de les estatals. Els batlles dels municipis tenen poques competències i els funcionaris de les distentes regions són elegits per l'administració central.
Als estats descentralitzats:
-Les regions tenen institucions pròpies (un parlament, un govern i uns tribunals). Els ciutadans elegeixen els governs i parlaments locals i regionals.
-L'estat manté el poder màxim (lleis comunes per a tot el territori).
-Els municipis i les regions tenen poders amplis als territoris respectius (definits a la constitució), com a Espanya.
8º Les relacions entre els estats.
Els estats mantenen relacions per qüestions econòmiques (per proveir-se de mercaderies i vendre les sobrants), intercanvien població (per estufis, treball, turisme...) i, moltes vegades, aquestes moviments responen a acords signats entre aquests estats. També s'ajuden els estats que ho necessiten (educació, salut; desenvolupament econòmic etc.).
Per facilitar aquestes relacions signen compromisos per dur a terme determinades accions (tractats, pactes, convenis).
Però, de vegades, sorgeixen conflictes entre estats:
-Conflicte econòmics: quan xoquen els interessos econòmics de dos o més països.
-Conflictes militars: que poden donar lloc a guerres.
Per tal de resoldre o evitar aquests conflictes, els estats sol.liciten l'ajuda d'altres països o recorren a la medicació d'organismes internacionals.
Les organitzacions internacionals són associacions creades pels estats per decidir sobre qüestions d'interès comú.
-Segons l'àmbit territorial en què actuen, trobam organitzacions d'abast mundial (l'ONU) i d'altres que s'ocupen de països d'una zona determinada (Unió Europea, Organització d'estats Americans, la lliga Àrab).
-Segons els objectius que tenen, trobam organitzacions amb molts diversos objectius (l'onu) o que només tracten una matèria (OTAN: organització militar o OPEP: organització econòmica per a l'exportació de petroli).
9º Els estats Europeus.
Actualment hi ha a Europa 49 estats independents. Molts tenen una llarga història i altres s'han originat recentment.
Els estats europeus presenten grans desigualtats entre ells quant a l'extensió, la situació, les formes, la població i quant a riquesa.
10º La unió Europea
Per què va sorgir?
El desastre de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) va animar els països europeus a cooperar per evitar guerres i per impulsar l'economia.
Al 1957, pel Tractat de Maastricht, la Comunitat Europea va passar a anomenar-se Unió Europea (UE). Progressivament s'ha anat ampliant fins arribar a 27 països.
10.2) La Unió Europea avui
L'objectiu final de la UE és convertir-se en un gran estat. amb un sistema econòmic, unes lleis, una justícia i una defensa comuns.
En l'aspecte econòmic s'han aconseguit un conjunt de polítiques econòmiques comunes (agrària, pesquera, industrial, de transports, comercial). I hi ha una moneda comuna: l'euro. En canvi, la unió política està més endarrerida. Encara que es coopera en algunes matèries, ni hi ha polítiques comunes en justícia, seguretat, política internacional i defensa. I no hi ha consens en justícia, seguretat, política internacional i defensa. I no hi ha consens sobre una constitució europea.
Un altre problema és el contrast en la riquesa dels països més desenvolupats aporten més al pressupost de la UE i, per això, tenen més força a l'hora de prendre decisions comunitàries.
La UE és una de les principals potències econòmiques del món (30% de la riquesa mundial). Domina en el sector de serveis i en la indústria i és la primera potència comercial del món (21% dels intercanvis internacionals). L'euro s'ha convertit en una moneda forta, en competència amb el dòlar.
Espanya pertany a la Unió Europea des de l'1 de gener de 1986. N'ocupa el cinquè lloc per població.
El ràpid procés de modernització econòmica i social d'Espanya és, en part, gràcies a la UE. Els serveis són el motor de l'economia espanyola en l'actualitat.
11º L'estat Espanyol
11.1) El sistema polític
La Constitució de 1978 diu que Espanya és un estat social (intervé en la vida pública per aconseguir una societat més justa), democràtic (els ciutadans participen en el govern) i de dret (les lleis obliguen tothom i es reconeixen una sèrie de drets als ciutadans).
Principals institucions de l'estat:
· La Corona: El cap de l'estat és el rei (monarquia), que representa el país en les relacions internacionals.
· Les Corts Generals o Parlament: Formades per dues cambres: Congrés de Diputats i Senat. Elaboren lleis (poder legislatiu), aproven els pressuposts de l'estat, controlen el govern i elegeixen el seu president
·El govern: Compost pel president, el vicepresident i els ministres, governa d'acord amb les lleis (poder executiu).
·El poder judicial: Integrat per jutges i magistrats, és l'encarregat de fer complir les lleis.
11.2) L'organització territorial
Espanya s'organitza en municipis (pobles i ciutats). Són governants i administrats per l'ajuntament (regidors i alcalde), elegits cada quatre anys. Administrades per les diputacions provincials o altres organismes. Les illes tenen, a més, una administració pròpia: els consells.
Les províncies s'agrupen en 17 comunitats autònomes i en dues ciutats autònomes: Ceuta i Melilla.
Cada comunitat autònoma té un estatut d'autonomia, en qual es recullen les competències que té (matèries sobre les que pot decidir) i les institucions de govern pròpies: consell de govern, assamblea legislativa o parlament i tribunal superior de justícia.
Les comunitats autònomes presenten grans diferències les unes amb les altres quant a extensió.
12º Les illes balears
La comunitat autònoma de les illes balears és l'hereva de l'antic Regne de Mallorca, creat pel rei Jaume I després de la conquesta de Mallorca als musulmans l'any 1929. Les institucions creades perduraren fins el segle XVIII. Foren abolides el 1716, pel decret de Nova Planta, que imposava les lleis, institucions i llengua de Castella.
Després de la restauració democràtica (1975)
4º Les Dictadures
En les dictadures una persona o un grup (l'exèrcit, un grup ètnic, els líders religiosos, un partit polític, etc) posseeix tot el poder de l'estat.
Els ciutadans NO PARTICIPEN en el govern i aquest només respecta les lleis que ell mateix dicta i no reconeix els drets humans. A molts de països hi ha DEMOCRÀCIES FALSES: només deixen presentar un partit a les eleccions o es falsegen els resultats.
5º La religió i l'estat
(A) Estats Laics: Hi ha una separació total entre l'estat i la religió.
(B) Estats Confessionals: Hi ha una religió oficial
(C) Teocràcies: Hi ha una religió oficial; els llibres sagrats es converteixen en llei i els religiosos ocupen el govern o hi decideixen. La resta de religions hi són prohibides o practicades en privat.
6º Monarquies I Repúbliques
Les monarquies són estats en què el cap d'estat és un rei, que posseeix el càrrec per dret de naixement i el transmet als fills. Poden ser democràtiques o dictatorials.
A les repúbliques el cap d'estat és un president. A les repúbliques democràtiques el president és elegit pels ciutadans i a les que són dictadures és elegit pels que tenen el poder.
7º l'organització de l'estat
Per poder administrar millor el territori, els estats s'organitzen en unitats territorials menors. Per exemple, a Espanya, les organitzacions territorials més petites són els municipis; aquestes municipis es reuneixen en províncies i aquestes en comunitats autònomes.
-Les institucions estatals: les que imposen els seu poder a tot el territori de l'estat. Són el parlament nacional, el govern del país i els tribunals superiors.
-Les institucions regionals i locals: només poden imposar les seves decisions a l'àmbit territorial.
Als estats centralitzats: les institucions locals i regionals depenen de les estatals. Els batlles dels municipis tenen poques competències i els funcionaris de les distentes regions són elegits per l'administració central.
Als estats descentralitzats:
-Les regions tenen institucions pròpies (un parlament, un govern i uns tribunals). Els ciutadans elegeixen els governs i parlaments locals i regionals.
-L'estat manté el poder màxim (lleis comunes per a tot el territori).
-Els municipis i les regions tenen poders amplis als territoris respectius (definits a la constitució), com a Espanya.
8º Les relacions entre els estats.
Els estats mantenen relacions per qüestions econòmiques (per proveir-se de mercaderies i vendre les sobrants), intercanvien població (per estufis, treball, turisme...) i, moltes vegades, aquestes moviments responen a acords signats entre aquests estats. També s'ajuden els estats que ho necessiten (educació, salut; desenvolupament econòmic etc.).
Per facilitar aquestes relacions signen compromisos per dur a terme determinades accions (tractats, pactes, convenis).
Però, de vegades, sorgeixen conflictes entre estats:
-Conflicte econòmics: quan xoquen els interessos econòmics de dos o més països.
-Conflictes militars: que poden donar lloc a guerres.
Per tal de resoldre o evitar aquests conflictes, els estats sol.liciten l'ajuda d'altres països o recorren a la medicació d'organismes internacionals.
Les organitzacions internacionals són associacions creades pels estats per decidir sobre qüestions d'interès comú.
-Segons l'àmbit territorial en què actuen, trobam organitzacions d'abast mundial (l'ONU) i d'altres que s'ocupen de països d'una zona determinada (Unió Europea, Organització d'estats Americans, la lliga Àrab).
-Segons els objectius que tenen, trobam organitzacions amb molts diversos objectius (l'onu) o que només tracten una matèria (OTAN: organització militar o OPEP: organització econòmica per a l'exportació de petroli).
9º Els estats Europeus.
Actualment hi ha a Europa 49 estats independents. Molts tenen una llarga història i altres s'han originat recentment.
Els estats europeus presenten grans desigualtats entre ells quant a l'extensió, la situació, les formes, la població i quant a riquesa.
10º La unió Europea
Per què va sorgir?
El desastre de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) va animar els països europeus a cooperar per evitar guerres i per impulsar l'economia.
Al 1957, pel Tractat de Maastricht, la Comunitat Europea va passar a anomenar-se Unió Europea (UE). Progressivament s'ha anat ampliant fins arribar a 27 països.
10.2) La Unió Europea avui
L'objectiu final de la UE és convertir-se en un gran estat. amb un sistema econòmic, unes lleis, una justícia i una defensa comuns.
En l'aspecte econòmic s'han aconseguit un conjunt de polítiques econòmiques comunes (agrària, pesquera, industrial, de transports, comercial). I hi ha una moneda comuna: l'euro. En canvi, la unió política està més endarrerida. Encara que es coopera en algunes matèries, ni hi ha polítiques comunes en justícia, seguretat, política internacional i defensa. I no hi ha consens en justícia, seguretat, política internacional i defensa. I no hi ha consens sobre una constitució europea.
Un altre problema és el contrast en la riquesa dels països més desenvolupats aporten més al pressupost de la UE i, per això, tenen més força a l'hora de prendre decisions comunitàries.
La UE és una de les principals potències econòmiques del món (30% de la riquesa mundial). Domina en el sector de serveis i en la indústria i és la primera potència comercial del món (21% dels intercanvis internacionals). L'euro s'ha convertit en una moneda forta, en competència amb el dòlar.
Espanya pertany a la Unió Europea des de l'1 de gener de 1986. N'ocupa el cinquè lloc per població.
El ràpid procés de modernització econòmica i social d'Espanya és, en part, gràcies a la UE. Els serveis són el motor de l'economia espanyola en l'actualitat.
11º L'estat Espanyol
11.1) El sistema polític
La Constitució de 1978 diu que Espanya és un estat social (intervé en la vida pública per aconseguir una societat més justa), democràtic (els ciutadans participen en el govern) i de dret (les lleis obliguen tothom i es reconeixen una sèrie de drets als ciutadans).
Principals institucions de l'estat:
· La Corona: El cap de l'estat és el rei (monarquia), que representa el país en les relacions internacionals.
· Les Corts Generals o Parlament: Formades per dues cambres: Congrés de Diputats i Senat. Elaboren lleis (poder legislatiu), aproven els pressuposts de l'estat, controlen el govern i elegeixen el seu president
·El govern: Compost pel president, el vicepresident i els ministres, governa d'acord amb les lleis (poder executiu).
·El poder judicial: Integrat per jutges i magistrats, és l'encarregat de fer complir les lleis.
11.2) L'organització territorial
Espanya s'organitza en municipis (pobles i ciutats). Són governants i administrats per l'ajuntament (regidors i alcalde), elegits cada quatre anys. Administrades per les diputacions provincials o altres organismes. Les illes tenen, a més, una administració pròpia: els consells.
Les províncies s'agrupen en 17 comunitats autònomes i en dues ciutats autònomes: Ceuta i Melilla.
Cada comunitat autònoma té un estatut d'autonomia, en qual es recullen les competències que té (matèries sobre les que pot decidir) i les institucions de govern pròpies: consell de govern, assamblea legislativa o parlament i tribunal superior de justícia.
Les comunitats autònomes presenten grans diferències les unes amb les altres quant a extensió.
12º Les illes balears
La comunitat autònoma de les illes balears és l'hereva de l'antic Regne de Mallorca, creat pel rei Jaume I després de la conquesta de Mallorca als musulmans l'any 1929. Les institucions creades perduraren fins el segle XVIII. Foren abolides el 1716, pel decret de Nova Planta, que imposava les lleis, institucions i llengua de Castella.
Després de la restauració democràtica (1975)
Comentarios
Publicar un comentario