Ortografia

Ortografia

1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.

cantaré                comitè                mossèn          cafè                         aprèn

entén                   puré                      alè                        pagès                    imprès

irlandès              cinquè               només             entès                    també

consomé             congres               gairebé               faré                       interès

això                     ressò                   boirós               afició                   ambdós

espès              presó                arròs                   coto                      refós

exclòs         allò                      però                    sinó                   curiós

talòs                    gloriós             repòs                difós                   inclòs

2. Les parales segmentas son totes agudas. Posee lacten a les que n’hagin de portar.

riuet                      colliu                     dema                    permís                 aniran

algun                    llumins                  Ramon                 porro                    avis

aixi                         crostó                   votació                 anireu                  Ferran

proces                 respon                    cigró                      campió                 espai

3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.

corren                deies                    telèfon                           dèbil                     rèiem

escrivia                orígens                parlàvem                      orfe                       fessin

xerif                      llapis                     avisaven                       núvol                    diguéssiu

fèieu                     cantàveu             fenomen                        sortíeu                  cérvol

4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.

Grècia                 espaiós              pàtria                   trajectòria                   menjussen

artilleria             pólvora               Letònia                 policia                           càmera

acadèmia           Iglesia               pertinent              forfés-te-la                      origen

parquet                hostilitat             ciència                  exigua                            dolcíssima

5. Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.

hoquei              olimpíades         diòptria                xassís                      Elite

xandall              medul·la             víking                    rèptil                     període

atmosfera          intèrfon            pneumònia          termòstat             tulipa

isòbara               míssil                  futbol                     Textil                    omòplat

6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.

1. El meu net te un os de la ma mes llarg del que es normal.

2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al mon no se pas que et puc dir per no fer-la.

3. Te mes son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.

4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.

5. Els bens de l’acusat son un pel mes reduïts del que creu el seu advocat.

7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.

Abans-d’ahir no se que va passar, paro nomes recordo que desprès d’arribar a casa varem asseure’ns al cofa perquè volíem veure que feien a la tela i ens varem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat.

Jo em trobo be, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramon, paro, encara te son i es passeja per la masia com una anima que cerca repòs. Que hauríem de dir que ens ha succeït? Per que hem dormit aquest munt d’hores? Es potser perquè en l’últim àpat que farem havíem pres un cafè aspes amb un gust estranyament curiós?

8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.

El cotxe es va aturar del tot al semàfor que hi ha a la cantonada dels carrers Còrsega i Sicília. La Maria no sabia per que. I si no hi havia benzina al dipòsit? I si hi havia algun problema mecànic? Com que no sabia que fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb l’estúpida pretensió que li poguessin resoldre el problema. Desprès de prémer els números que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles musiques que pretenen ser simpàtiques, paro que poden fer perdre la paciència a l’usuari mes sofert del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent francès, paro nomes li ho sembla, perquè amb la cridòria i els clàxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allò era un caos!

9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.

No tenia la funció Sanitaria ni tampoc la d’administrar cures pròpiament dites, sinó que mes aviat tenia una activitat hospitalària, en el sentit mes estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamóns, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.

Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien càrrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gracies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat així en els seus testaments.

Va ser un vespre, ella a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la màniga de l’hàbit de fra Basi-li per explicar-li el que havia vist.

El pont dels jueus, Martí Gironell

La primera cosa que Teresa Balladora veia així que obri els ulls fou una tórtora a l’ampit de la finestra. Mes petita que un colom, amb el plomatge de color de cafè amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenyé el pit: el dia que Balladora havia mort, una tórtora havia parrupejat a la finestra. Saba que era una tórtora perquè la Sofia digué: “Miri, mama, una tórtora. Tan salvatges que son…” No se n’havia recordat mai mes. La tórtora, abans d’emprendre el vol, rigué. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’últim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris encès. Purificat. Fora records!

Mirall trencat, Mercè Rodoreda

Aquell any [1988], l’autor angloindi Calmen Rostia va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satànics (la versió catalana va sortir l’any següent). El títol feia referència a un suposat afegitó fet pel profeta Muhàmmad a un capítol de l’Alcorà, segons el qual era permissible venerar tres deesses preincaiques, trencant així el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referència, lligada a un capítol que dona una versió gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perquè l’Índia, país amb una important minoria musulmana, prohibís el llibre tan sols dues setmanes desprès de la seva publicació. Tot seguit, els musulmans britànics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islàmics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.

agà els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’últim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris encès. Purificat. Fora records!

Mirall trencat, Mercè Rodoreda

Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satànics (la versió catalana va sortir l’any següent). El títol feia referència a un suposat afegitó fet pel profeta Muhàmmad a un capítol de l’Alcorà, segons el qual era permissible venerar tres deesses preincaiques, trencant així el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referència, lligada a un capítol que dona una versió gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perquè l’Índia, país amb una important minoria musulmana, prohibís el llibre tan sols dues setmanes desprès de la seva publicació. Tot seguit, els musulmans britànics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islàmics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.