Ortografia
1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.
cantaré
comitè
mossèn cafè
aprèn
entén
puré
alè
pagès
imprès
irlandès
cinquè només
entès
també
consomé
congres
gairebé faré
interès
això
ressò
boirós
afició
ambdós
espès
presó arròs
coto
refós
exclòs allò
però
sinó
curiós
talòs
gloriós
repòs difós
inclòs
2. Les parales segmentas
son totes agudas. Posee lacten a les que n’hagin de portar.
riuet
colliu
dema
permís
aniran
algun
llumins Ramon
porro
avis
aixi
crostó
votació anireu
Ferran
proces
respon cigró
campió espai
3. Aquestes són
totes planes. Accentueu les que calgui.
corren
deies
telèfon
dèbil
rèiem
escrivia
orígens parlàvem
orfe
fessin
xerif
llapis
avisaven
núvol
diguéssiu
fèieu
cantàveu
fenomen
sortíeu
cérvol
4. En aquesta
llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.
Grècia
espaiós
pàtria
trajectòria
menjussen
artilleria pólvora
Letònia
policia
càmera
acadèmia Iglesia
pertinent
forfés-te-la
origen
parquet
hostilitat ciència
exigua
dolcíssima
5. Com hauríem
d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la
síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.
hoquei
olimpíades diòptria
xassís
Elite
xandall
medul·la víking
rèptil
període
atmosfera
intèrfon pneumònia
termòstat tulipa
isòbara
míssil
futbol
Textil
omòplat
6. En aquestes
frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.
1. El meu net te un os de la ma mes llarg del que es
normal.
2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al
mon no se pas que et puc dir per no fer-la.
3. Te mes son des que dorm com un soc ara que sap que
no deu res.
4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores
que us vol oferir per postres.
5. Els bens de l’acusat son un pel mes reduïts del que
creu el seu advocat.
7. Accentueu el
text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.
Abans-d’ahir no se que va passar, paro nomes recordo
que desprès d’arribar a casa varem asseure’ns al cofa perquè volíem veure que
feien a la tela i ens varem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem
despertat.
Jo em trobo be, no obstant el mal de cap de que em
ressento. El Ramon, paro, encara te son i es passeja per la masia com una anima
que cerca repòs. Que hauríem de dir que ens ha succeït? Per que hem dormit
aquest munt d’hores? Es potser perquè en l’últim àpat que farem havíem pres un cafè
aspes amb un gust estranyament curiós?
8. I ara accentueu
aquest altre en què en falten 27.
El cotxe es va aturar del tot al semàfor que hi ha a
la cantonada dels carrers Còrsega i Sicília. La Maria no sabia per que. I si no
hi havia benzina al dipòsit? I si hi havia algun problema mecànic? Com que no
sabia que fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb l’estúpida pretensió
que li poguessin resoldre el problema. Desprès de prémer els números que
indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar
una d’aquelles musiques que pretenen ser simpàtiques, paro que poden fer perdre
la paciència a l’usuari mes sofert del mon. Finalment, li sembla sentir una veu
amb un marcat accent francès, paro nomes li ho sembla, perquè amb la cridòria i
els clàxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allò era un
caos!
9. Accentueu ara
els fragments d’aquests llibres.
No tenia la funció Sanitaria ni tampoc la
d’administrar cures pròpiament dites, sinó que mes aviat tenia una activitat hospitalària,
en el sentit mes estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir,
acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamóns, pelegrins, infants
abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.
Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien càrrec
i el gestionaven. El centre es mantenia en part gracies als donatius de molts
dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat així en
els seus testaments.
Va ser un vespre, ella a l’hospital, mentre els monjos
repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar
la màniga de l’hàbit de fra Basi-li per explicar-li el que havia vist.
El pont dels jueus, Martí Gironell
La primera cosa que Teresa Balladora veia així que
obri els ulls fou una tórtora a l’ampit de la finestra. Mes petita que un
colom, amb el plomatge de color de cafè amb llet i un collaret negre a mig
coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenyé el pit: el dia que Balladora
havia mort, una tórtora havia parrupejat a la finestra. Saba que era una tórtora
perquè la Sofia digué: “Miri, mama, una tórtora. Tan salvatges que son…” No se
n’havia recordat mai mes. La tórtora, abans d’emprendre el vol, rigué. La
Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall
i a l’últim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el
gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles,
arbres, casa, moris encès. Purificat. Fora records!
Mirall trencat, Mercè Rodoreda
Aquell any [1988], l’autor angloindi Calmen Rostia va
publicar la seva quarta novel·la, Els versos satànics (la versió catalana va
sortir l’any següent). El títol feia referència a un suposat afegitó fet pel
profeta Muhàmmad a un capítol de l’Alcorà, segons el qual era permissible
venerar tres deesses preincaiques, trencant així el monoteisme pur del llibre
sagrat. Aquesta referència, lligada a un capítol que dona una versió gens
ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perquè l’Índia, país amb una
important minoria musulmana, prohibís el llibre tan sols dues setmanes desprès
de la seva publicació. Tot seguit, els musulmans britànics van demandar
l’editorial londinenca, i deu països islàmics mes van seguir l’exemple indi i
el van prohibir.
agà els ulls, es posa una ma davant de la boca per
ofegar un badall i a l’últim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt
d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia
estimat, mobles, arbres, casa, moris encès. Purificat. Fora records!
Mirall
trencat, Mercè Rodoreda
Aquell any [1988], l’autor angloindi
Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satànics (la versió
catalana va sortir l’any següent). El títol feia referència a un suposat afegitó
fet pel profeta Muhàmmad a un capítol de l’Alcorà, segons el qual era
permissible venerar tres deesses preincaiques, trencant així el monoteisme pur
del llibre sagrat. Aquesta referència, lligada a un capítol que dona una versió
gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perquè l’Índia, país amb
una important minoria musulmana, prohibís el llibre tan sols dues setmanes desprès
de la seva publicació. Tot seguit, els musulmans britànics van demandar
l’editorial londinenca, i deu països islàmics mes van seguir l’exemple indi i
el van prohibir.
Comentarios
Publicar un comentario